Fa uns anys, van trucar al Refugi per si ens podíem quedar un gat d’uns 8 anys. Vivia amb un senyor gran que, malauradament, havia mort i no tenia més família. Arrel d’aquesta desgràcia, el Giu va entrar a viure al Refugi. Ell s’intentava acostumar a la vida aquí però li era difícil… se’l veia una mica apagat i sempre anava buscant carícies, desitjant allò que un dia va tenir. Trobava a faltar casa seva i, sobretot, el seu amo.
Un dia va venir una voluntària convençuda a adoptar al gat que més ho necessités. Aquest va ser el cop de sort del Giu, després de 5 anys al refugi. Les cuidadores veien que ell no era feliç, que necessitava tornar a tenir una família a qui estimar. De seguida que el va conèixer, la voluntària se’n va enamorar.
L’espera ha estat llarga, però per fi li ha arribat al Giu una segona oportunitat de viure en l’escalfor d’una llar. Tots els gats, independentment de la seva edat, raça o sexe, es mereixen tenir aquesta fortuna.
Gràcies Anna!
Alba Cartanyà